.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«el qui és la Paraula es va fer home»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei.» Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.

Is 52,7-10

Salm Responsorial

R. D’un cap a l’altre de la terra 
tothom ha vist la salvació del nostre Déu. 

Canteu al Senyor un càntic nou: 
ha fet obres prodigioses, 
la seva dreta i el seu braç sagrat 
han sortit victoriosos.    R 

El Senyor ha revelat la seva ajuda
i els pobles contemplen la salvació. 
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment 

a la casa d’Israel. R

Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra 
la salvació del nostre Déu. 
Aclameu el Senyor arreu de la terra, 
esclateu en cants i en crits d’alegria.  R

Canteu al Senyor les vostres melodies, 
canteu-les al so de les cítares; 
aclameu el rei, que és el Senyor, 
amb trompetes i tocs de corn.  R

Sl 97,1.2-3ab,3cd-4,5-6 (R.: 3c)

Lectura de la carta als cristians hebreus
En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món.
Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.»

He 1,1-6

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.]
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
[Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

Jn 1,1-18

"El qui és la Paraula s’ha fet home"

Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau, amb el Naixement del Príncep de la Pau. La notícia és confirmada pels sentinelles que veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió convidantnos a celebrar el seu Naixement.
La conseqüència lògica és la crida a l’a - legria: Danseu ruïnes de Jerusalem! Alceu totes el crit d’alegria! Quin goig celebrar Nadal!
El Senyor que celebrem naixent avui ha redimit Jerusalem i així tots els pobles veuran la salvació del nostre Déu.
Culmina un llarg projecte: Déu antigament va parlar als pares per boca dels profetes. Ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat en la persona del Fill i per això ja no cal esperar cap Revelació nova diferent. Certament Déu nin - gú no l’ha vist mai. Però ens l’ha revelat Déu, Fill únic, que està en el si del Pare i Encarnat per obra de l’Esperit Sant és resplendor de la glòria de Déu.
El gran «misteri» de l’Encarnació del Fill de Déu —el Nadal— l’evangelista Jn ens el presenta al Pròleg, perfecta síntesi de tot l’evangeli.
Al principi, és a dir abans del temps (Sir 24,9), quan només existia l’Etern Déu que no té començament ni acabament, ja existia Aquell de qui ara en parlarà i que mereix el nom nou de «la Paraula»: perquè si Déu ningú no l’ha vist mai, el Déu Fill Unigènit, el qui és la Paraula, és qui ens l’ha revelat. I ho ha fet amb l’Encarnació d’humilitat.
El qui és la Paraula no només «era amb Déu» orientat dinàmicament vers el Pare sinó que també era Déu; i com a tal tenia en Ell la vida i la vida era la Llum dels homes.
En un moment de la història Déu envià un home, Joan, com a «testimoni» de la Paraula eterna entrada a la història quan, fet home, plantà entre nosaltres el seu Tabernacle.
L’Encarnació del Logos etern de Déu ens fa contemplar la seva glòria per rebre d’Ell cada dia la gràcia de la veritat de la qual Ell n’és ple.
Contemplem-la en adoració d’agraï- ment i donem-ne joiós testimoniatge, com els àngels; però nosaltres construint pau a la terra a favor de tots els homes.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES